Un suec per la martoll: els primers exemplars

Benvolguda Martollet,

L'espècie sueca és atractiva però alhora imponent i fugisser. Tot i així, les intrèpides buscadores de suec i el seu acompanyant han pogut fotografiar-ne algun. Aquí sota te les mostrem:

Suec 1: Hänsen. Espècie fugissera que viu pel centre d'Estocolm. El seu atractiu fa que nombroses femelles el rondin i es passi gran part del temps responent les seves trucades. Esportista.



Suec 2: Byörg. Aquest és un exemplar únic, trobat en un centre comercial. Ens mirava a través d'un aparador. És l'exemplar de viking actual. Alguns dels seus trets són la mirada guerrera i la cabellera llarga.




Suec 3: Gustav. En aquest cas, la reportera Olga va intervenir activament a la caça de l'objectiu, que havia un alt nivell cultural. Per això l'anàrem a buscar a la biblioteca nacional. Com pots veure, en aquest cas no manté la cabellera de altres espècies... però tenia un iphone!



Suec 4: Erik. El "pijo suec". Ho notem pel pantaló curt de quadres (per lluir cames) i ulleres de sol penjant del polo lacoste. Sembla simpaticot, oi?



I bé, fins aquí els 4 primers exemplars. Els que vindran ja seran danesos, però esperem no fallar les teves expectatives. Esperem els teus comentaris i puntuacions per poder fer una recerca acurada.

Des de la ciutat d'Odense, bona nit.

The reporters

Apunts de Copenhague

Després d'Estocolm, la següent parada del viatge ha estat Copenhagen. La impressió que ens emportem de la ciutat és igual de bona que de la capital sueca, o fins i tot millor. Potser els edificis no tenen la brillantor arquitectònica moderna d'Estocolm -ei, tot i que d'arquitectura nosaltres no en sabem- però tenen més encant, igual que els carrers del centre, només habilitats per als vianants, on es combinen amb gràcia botigues modernes i tradicionals i edificis no gaire alts d'un cert aire rústic.


Els danesos es distingeixen per tenir una qualitat de vida molt alta, i la ciutat n'és un reflex. Parcs escampats per tot arreu, acompanyats d'una generosa vegetació, que atreuen cada dia milers d'esportistes amateurs; els carrers estan molt nets (i això que de papereres n'hi moltes menys que a Barcelona); pràcticament no hem vist pobresa -ens hem mogut per tota la ciutat-; els índexs de delinqüència, hem llegit, són baixíssims; i els esmorzars són espectaculars :-)


Copenhagen té una xarxa de transport públic bona, amb autobusos i dues línies de metro, però aquí el mitjà de locomoció per excel·lència és la bici, com a mínim els mesos que fa bo. Fins i tot jo l'he agafada, cosa que seria impensable a Barcelona. Però és que aquí tota la ciutat està enfocada a preservar la seguretat del ciclista: des dels conductors, que els tenen un gran respecte i s'hi posen al darrere si no tenen més remei i no els intenten avançar com si els anés la vida no fer-ho, fins a la mateixa estructura dels carrers, amb els carrils bici físicament separats de la vorera dels vianants i de la calçada dels cotxes. Ah, i al seu torn, els ciclistes respecten tots els semàfors. Clar, així, fins i tot un poruc com jo en el tema de la bici, l'agafaria, ho he fet i és una experiència única.

Sobre l'avió

Com em remarca la Raquel, no estem "sobre" sinó "dins" l'avió. S'acaben d'apagar els llums que ens obliguen a estar quietets i hem decidit d'obrir el netbook que molt amablament ens ha deixat el meu pare.
Hi ha wireless a l'avió? La resposta és NO, ho acabem de comprovar.Així doncs, aquesta entrada de bloc és diferida.
L'Olga fa estona que no és en aquest món. La pastilla li ha fet efecte al cap de dos minuts d'estar asseguda. A la meva esquerra, amb un passadís pel mig, jeu el Carles amb un diari entre les mans. Quan s'enyora, em pessiga. Pel que fa a la Raquel, a qui ara cediré el netbook, cada cop fa cara de tenir més gana, per la qual cosa, crec que també li passaré també l'entrepà de pernil, no sigui cas que ens quedem sense portàtil (i jo, sense braç).

Descansant en un sofà al mig del parc

L'arribada a Suècia no ha defraudat els qui esperàvem comprovar algun tòpic del país: plou i fa fresca (al voltant de 18 graus), acompanyats d'un lleuger ventet que et fa posar la pell de gallina. Tot plegat, un luxe, per a aquells que, tot i ser mediterranis, ens agradaria uns estius menys calorosos.

Estocolm

Segon dia a la capital sueca. Acabem d'esmorzar i estem amb un mapa a les mans posant-nos d'acord en què fer i on anar. Però abans de res, hem d'anar a buscar un cable pel portàtil perquè ens hem quedat sense bateria i no portem els cables que toquen. Sort que l'hotel té accés a internet i podem anar alimentant el blog.

Ahir a la tarda vam anar a donar un tomb per la ciutat i a la nit, ens vam trobar amb un seguit de concerts (Stockholms kultur festival). La curiositat del tema és que concert que arribàvem, concert que s'acabava. Som nosaltres que tenim mala sort?

MARTOLLET: Ja hem vist suecs, i sueques, i guiris, però de moment no n'hem trobat cap que valgués la pena. Avui, entre d'altres coses, recerca del suec.

Els vídeos

I per què no parlem del què realment interessa? I els fabulosos vídeos que vam veure a casa la Raquel??? Ningú en parla d'això. Eren tant interessants ... que per poc, n'hi va haver dos que els queia el cap. Però no us amoineu, que ja tinc la guia del trotamundos i hi surten molts llocs per visitar i el més important, on anar a menjar, què menjar i el preu!!!

Però ja me n'he cansat de llegir. Això és algo que deixo pels intrèpits viatgers que no dormin a l'avió.

Per cert, l'aigua no ens la treurà ningú, o sigui que ja podem anar ben preparats.

En breu (demà), més informacions.

El dia abans

Avui ens hem dedicat a fer les maletes i altres preparatius.

Ryan Air, amb el seu afany a tenir els clients contents, ja no sap com fer que facturem les maletes. Ara encara restringeix més el nombre de "bultos" per persona a un de sol, i no deixa portar més d'un paquet per persona (càmeres i llibres inclosos). Però nosaltres ens mantindrem ferms: anem de low cost i no pagarem un duro més.

Per això, hem dedicat un dia i mig a estudiar com posem tota la roba, sabates, llibres, càmeres i demés a la maleta de mà. En el meu cas, que em duc la càmera reflex i tot l'equip, ha estat complicat. Per estalviar espai, he posat les samarretes i els pantalons enrotllats i algunes coses les he posades en bosses de plàstic comprimides. Tot i això, he estat incapaç de fer-ho cabre tot, així que finalment he traslladat tot el necesser a la maleta del meu company.


La companyia anglesa també ens ha enviat un mail comunicant-nos que si no imprimíem el bitllet a casa, ens cobraven 40 euros de més. Així que la impressora ha estat ben ocupada imprimint els 3 bitllets dels 4 viatgers.

He aprofitat per comprar els bitllets de bus de Suècia que ens traslladaran a i des dels aeroports.
Després de tota l'experiència estic pensant que si em cal canviar de professió altre cop, potser em puc fer agent especial de viatge, diguem-li "low cost travel trainer".

Doncs, res, vaig a seure'm sobre la maleta, a veure si la puc tancar del tot... ;-)

Fins demà!

Trobada número XXX dels intrèpits viatgers catalans cap allà dalt

Ja queda poc, tres dies per què agafem un dels tres avions per anar-nos-en cap allà dalt, als països escandinaus. I ja n'hi ha ganes perquè amb la calor que fa per aquí.... es necessita la frescota (Tomàs Molina).
Ah, i us diré un secret: potser, només potser, haurem de buscar-nos la vida per Arhus perquè ens han denegat la reserva de l'hotel..... hi ha algú que patirà.... i com riurem nosaltres. Haurem de portar sacs de dormir???? Qui volia anar d'aventura? Doncs segur que està assegurada.